A partir dels anys 50 a Catalunya hi ha un gran moviment de població provinent de les zones rurals d'Andalusia, Múrcia, Extremadura i Galícia que s'estableixen en zones perifèriques industrialitzades. Es formen nuclis de població sense cap criteri urbanístic i amb tot tipus de precarietats. Veient les mancances d'aquests nous barris, un grup de religioses, les Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC), es desplacen puntualment a Trinitat Nova per atendre els nens i nenes de les famílies nouvingudes.
Són temps de Concili, el Vaticà II, fet que suposa un canvi d'òptica i cal aterrar amb accions concretes. Veient la situació, el Bisbe de Barcelona recomana la presència de religiosos i religioses en aquests nuclis de població per tal de poder oferir un servei. A partir d'aquell moment, tres religioses MIC, a demanda de Mn. Joan Armengol, es fan presents a Trinitat Nova per atendre l'ensenyament dels infants. Aquest servei es porta a terme en un barracó de fusta instal·lat al costat de la Parròquia de Sant Josep Obrer. Les germanes viuen, per primera vegada, en un pis del barri de la Trinitat Nova.
La idea de les MIC d'estar present al barri es va fer pensant en construir una escola i, uns anys més tard, en el barri de Ciutat Meridiana, les Missioneres de la Immaculada Concepció hi construeixen un Col·legi i viuen a la Comunitat de Ciutat Meridiana.
L'any 1966 es col·loca la primera pedra de l'escola, fet al qual van assistir-hi el Bisbe i altres personalitats importants. En aquest moment comença la construcció del nostre col·legi.
Després d'algunes contrarietats, l'Escola obre les seves portes el 2 d'octubre de 1970 amb 294 alumnes. L'Escola porta el nom de la Fundadora de la Congregació, Mare Alfonsa Cavin, com a signe de gratitud i reconeixement. Al barri, la parròquia com a edifici no existia. Tan sols hi havia un barracó i al col·legi es feia la catequesi, les misses i les comunions. A més, l'insuficient nombre de religioses va fer que el primer any ja s'haguessin de contractar dues mestres seglars per cobrir les aules en funcionament.
Amb el pas del temps, el barri s'anava construint. Com que no hi havia serveis, el Col·legi intentava ser la resposta a les noves necessitats que la societat plantejava i, com que l'Escola tenia espais amplis, es va convertir en lloc de trobada. Les germanes van obrir l'escola a tothom qui els ho demanés sense fer distincions d'ideologies. Així doncs, s'hi feien reunions de joves, reunions de veïns, trobades de sindicats i de partits polítics, els diumenges es projectava pel·lícules de cinema... Des de l'escola es van promoure colònies a l'estiu, una coral, un moviment juvenil de muntanyenques AJUC (Agrupació Juvenil Concepcionista).
Arribats a aquest punt, les religioses parlen amb la parròquia, dirigida pels Salesians, i per tal d'unificar esforços decideixen eliminar l'AJUC i ofereixen que les noies s'integrin en grups parroquials en les que elles també hi col·laboren. Més tard, en trobar-se a l'Arxiprestat de Nou Barris, els grups de joves passen a formar part de la JOBAC (Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars), integrada més tard a la JOC (Joventut Obrera Cristiana).
L'any 1995 les religioses cedeixen la titularitat, gestió i administració del col·legi, a la Fundació d'Escoles Parroquials (FEP). Des de d'aquell moment se segueix la línia que ens marca la FEP però es conserva vigent el carisma i l'esperit de servei de les MIC.
